Hi havia una vegada un xiquet al que li deien Josep, tenia 10 anys, era baixet i gros, tenia els cabells negres, els ulls verds i la cara fina, era timit i no creia en el Nadal.
Estava a sa casa, al saló jugant amb un videojoc.
Era el dia dels Reis. Com tots els anys els Reis passaven per les cases a donar els regalets als xiquets.
Van arribar a casa de Josep i van tocar a la porta. La mare va anar a obrir.
Estava amb el pare, la mare i la germana major.
Quan va obrir la mare li va dir als tres Reis que com Josep no creia en el Nadal no podia tindre regal.
Els Reis digueren a Josep que s'asomara al carrer per a que vegera quina il·lusió tenien els xiquets i xiquetes en les cases. Josep es va asomari va veure a tots els xiquets.
Hi havia un fum de gent: pares i mares amb els seus fills, joves, iaios... tots acompanyant als Reis.
Josep va comprendre que la importancia de la festa estava en la il·lusió de la gent.
Des d'aleshores Josep va celebrar el Nadal amb molta il·lussió i amb la familia.
Estava a sa casa, al saló jugant amb un videojoc.
Era el dia dels Reis. Com tots els anys els Reis passaven per les cases a donar els regalets als xiquets.
Van arribar a casa de Josep i van tocar a la porta. La mare va anar a obrir.
Estava amb el pare, la mare i la germana major.
Quan va obrir la mare li va dir als tres Reis que com Josep no creia en el Nadal no podia tindre regal.
Els Reis digueren a Josep que s'asomara al carrer per a que vegera quina il·lusió tenien els xiquets i xiquetes en les cases. Josep es va asomari va veure a tots els xiquets.
Hi havia un fum de gent: pares i mares amb els seus fills, joves, iaios... tots acompanyant als Reis.
Josep va comprendre que la importancia de la festa estava en la il·lusió de la gent.
Des d'aleshores Josep va celebrar el Nadal amb molta il·lussió i amb la familia.
FI
No hay comentarios:
Publicar un comentario